El conte de la vaca

Merlí, el professor de filosofia de l'institut Àngel Guimerà, explica als seus alumnes peripatètics els avantatges de sortir de la zona de comfort, a través d'un conte sobre la vaca hindú. Què és la zona de comfort? Doncs bé, per aquells que no n'heu sentit a parlar mai, és un espai on la persona es troba segura, fora de tot perill. Però també és tan agradable que costa sortir-ne per por a fracassar i per temor a trobar-te davant problemes que et facin mal. Però qui no arrisca no obté res a canvi ni aconsegueix allò que més desitja, oi?

A continuació us deixo el conte explicat per en Merlí!!!

Oh Happy Day

Bones peripatètics. Avui toca un vídeo molt divertit i artístic. Suposo que la majoria de vosaltres sou seguidors de Oh Happy Day i si no és així, segur que n'heu sentit a parlar. Per això i perquè sóc una gran fan d'aquest programa, a continuació us deixo l'actuació dels actors de Merlí a l'escenari, davant del jurat i del públic. No són tan bons cantants com actors però qui digui que no ho fan bé necessita unes ulleres de cul de got!!!

Mannequin Challenge

Ara que ja s'ha acabat la 2a temporada de Merlí us proposo mirar el següent "mannquin challenge". Estic segura que és el més èpic que heu vist mai i que riureu fins que us faci mal la panxa. No hi ha cura pels peripatètics. Jajajajaja. Jo crec que l'escena més bona és la d'en Pol. A veure què en penseu vosaltres... esteu preparats???

Últim capítol... Esteu preparats peripatètics???

Bon dia peripatètics! Avui últim post del blog recordant l’últim capítol de la segona temporada de la sèrie més al·lucinant, entretinguda, realista, divertida, sentimental, esbojarrada i mil adjectius més (tots ells fantàstics) que ens servirien per descriure els moments que ens han fet viure els seus tretze capítols. En el fons, estic molt trista i pansida perquè fins d’aquí una quants dies, més ben dit, mesos, no podrem gaudir de Merlí, però al mateix temps em reconforta pensar que, com ha dit Carlos Ceuevas en el seu perfil de Instagram, en Pol a la sèrie, segurament hi haurà una tercera temporada. Si acaba sent així, espero que en Bruno torni a incorporar-se al dia a dia dels personatges perquè sense ell no és el mateix, es troba moltíssim a faltar !!!

Bé, sobre el darrer capítol, cal remarcar un pilot de coses noves i impressionants. Esteu preparats?

  1. LA MORT DE LA CORALINA!! Mai m’hauria imaginat que el guionista, acabés matant la Coralina amb un tràgic i ridícul accident com aquest. En el moment que li va caure la cisterna del vàter al cap i li va partir, no vaig saber si plorar o alegrar-me de la seva mort ja que en els darrers minuts de la seva vida es va poder comprovar que de bon fons no en tenia gens...

     2.     LA FAMÍLIA D’EN MARC. Ai mare, quan en Marc se n’assabenti! Els seus pares tornen a estar junts i ell és l’únic que no ho sap! Com creieu que s’ho prendrà a la tercera temporada?

    3.     EL GERMÀ D’EN MARC. Aquest noiet és molt mal educat i això li porta molts problemes, però és l’únic que s’ha atrevit a dir-li a la Coralina el que pensa tothom d’ella (res de bo).

     4.     EN JOAN I L’OXANA. Quina aventura, no, l’últim dia (nit) de curs? En Joan s’ha tornat un “fumeta”, un “fiestero” i beu més que ningú. Que algú l’ajudi siusplau!

     5.     LA BERTA I L’IVAN: Pobre Ivan... de veritat calia que sentís tot el que va dir d’ell la Berta als lavabos de ties? I, la Berta, vaia aprofitada. Si es pensa que tindrà sempre l’Ivan enganxat al seu cul, va molt equivocada!

     6.     LA MÒNICA I EN GERARD: Quina tensió entre aquest parell. Jo volia que passés algo entre els dos, però no ha pogut ser... a veure la pròxima temporada.

     7.     EN POL: En Pol ha perdut el treball i el seu germà també. Però per no preocupar el seu pare es tanquen la boca l’un a l’altre i intenten buscar feina el més ràpid possible.

    8.     EN POL I LA TÀNIA:  Entre ells, les coses s’arreglen. En el fons s’estimen i troben a faltar a en Bruno... penso que farien una parella molt divertida i maca.

   9.     MERLÍ: La veritat és que durant l’últim capítol en Merlí no té un paper gaire important. Només quan dóna la idea de muntar una “party” a l’institut de nit i al final, quan es veu sol, sense persones amb qui celebrar el Nadal i estimar.

      

     http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/merli/merli-boeci-capitol-26/video/5636420/

  

Capítol 12, ja s'acosta el final!!!

Penúltim capítol de la temporada! Tot es complica encara més i res no troba el camí de sortida. En Bruno marxa cap a Roma deixant els seus amics i una part de la família molt allunyada d’ell. En Pol i la Tània es discuteixen sense parar. La Berta no fa gens de cas al pobre Ivan. La Coralina se’n entera de que en Merlí va robar un examen de l’Eugeni i es discuteix fortament amb el seu fill. En Joan està més frustrat que mai, vol canviar però... ho està fent de la manera correcta? Crec que hauria de ser més passiu i actuar amb més intel·ligència (capacitat que a ell no n’hi falta pas gens).

D’altra banda, però, sí que és veritat que hi va haver moments inoblidables i bonics. Per exemple quan en Pol, just després d’acomiadar-se del seu millor amic, es posa a plorar i s’adona que acaba de perdre un amor per ell impossible o  quan en Merlí convida a passar l’última tarda d’en Bruno a Barcelona al Tibidabo per recordar vells moments i crear-ne de nous impossibles d’esborrar. Quan l’Oliver parla amb els seus pares i s’abracen just al tram de carretera en el qual el seu germà gran es va matar en un accident dos anys enrere; quan l’Ivan perdona a la Míriam tot i el que li ha fet i li dona les gràcies per ser la millor mare del món; quan la Mireia va a buscar a l’Eugeni el bar de country i, per fi, li confessa l’amor que sent per ell...

Tots aquests, peripatètics, són moments de la sèrie que sempre recordarem perquè són únics i no ens deixen indiferents.

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/merli/merli-el-taoisme-capitol-25/video/5634590/

10è i 11è capítols

Hola peripatètics!  Avui, comentarem els capítols deu i onze de la segona temporada de Merlí, els quals, segons el meu punt de vista, han set fantàstics i molt forts sentimentalment. D’una banda tenim la reacció de l’Ivan al saber que la  seva mare i el noi que li havia fet bullying, durant tota la secundària, estaven tenint una gran aventura romàntica d’amagat seu i, per altra banda, trobem la decisió d’en Pol de marxar a viure a Roma per passar més temps amb el seu nòvio, en Nikola. Per no deixar-nos cap detall, he pensat que serà millor explicar les escenes més impactant i adrenalíniques  per apartats. Esteu preparats?

     1.     Flipant la reacció de l’Ivan en descobrir que la seva mare i en Pol estaven junts (tot i que la meva reacció segur que hagués set bastant més destructiva...). Em sap molt greu el que ha passat, però sobretot de la manera que se n’ha enterat. Per sort, els dos enamorats ja no es tornaran a veure més i, de mica en mica, seran perdonats per l’Ivan. De fet, a en Pol ja l’ha perdonat amb una sola condició: que no es torni a liar amb la Berta! Que fort no? Us imaginàveu que l’Ivan estigués enamorat de la noia que li fa més ràbia?

     2.     A conseqüència de la discussió entre l’Ivan i en Pol, el darrer s’ha hagut de buscar la vida per continuar fent classes de repàs d’anglès i, així, aconseguir aprovar l’assignatura. La Tània, com a bona amiga que sempre és, ha acceptat la seva oferta, però ell, amb la seva fredor l’ha fet sentir molt malament retraient-li que és verge!

    3.     Pel que fa la relació entre en Joan i la Mònica, cada dia va a pitjor. Es barallen contínuament i sembla que per fi en Joan, el noi estudiós i tradicional, s’ha adonat que ha fracassat en l’amor per culpa de fer el que li deien els seus pares. Pobret!

     4.     Mentrestant , en Gerard i l’Oxana s’han adonat que no són compatibles. Ell mai s’ha interessat per la seva adopció ni pel Nil. Penso que aquest noi és molt poc madur i que li falta molta empatia. L’Oxana m’ha sorprès, és molt més bona tia del que em pensava.

     5.     La Coralina ha aconseguit separar a en Merlí del seu fill i, així, fer-li mal. Com que ella té molts problemes amb el seu fill, ho fa pagar als altres. És super egoista i mala persona! Siusplau, que algú li pari els peus! Per sort, quan en Merlí i en Bruno es fiquen malalts es diuen un a l’altre que s’estimen i que són molt importants en les seves vides.

     6.     En Bruno no vol dir a en Pol que marxa a viure a Roma i li demana si el trobaria a faltar. Està més que clar que l’aigua que continua bojament enamorat d’ell!

     7.     Finalment, cal remarcar molt la relació que té en Marc amb la seva família. Per fi ha fet que la seva mare es doni compte de que el seu germà i ell la necessiten més i que per ells és molt més important el temps passat al costat de la seva mare que els diners.

   

  A continuació us deixo els links dels dos capítols... us els perdreu peripatètics???

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/merli/merli-engels-capitol-23/video/5631167/

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/merli/merli-zizek-capitol-24/video/5632204/

Capítol 9, temporada 2

La mort dona sentit a la vida.

Les coses existeixen perquè les veiem.

Si l’univers és limitat, també hi ha d’haver altres límits.

Nosaltres vivim entre dos buits, som com un entrepà. Abans del naixement no existíem i després de la mort tampoc.

Què hi va haver abans del Big Bang? Res. Què és el res? El res no existeix. Quan ens imaginem el res, estem donant-li un significat, un motiu per existir...

Tots portem dintre un microcosmos, que unim amb el dels altres per formar el macrocosmos.

Tots compartim i formem una única  veu, si algú xerra l’hem d’escolar perquè és la nostra mateixa veu.

Les frases anteriors són impressionants. Et fan pensar, raonar i donar un sentit a la vida. El capítol d’aquesta setmana ha set diferent, però és l’únic que ha aconseguit fer-me sentir important i acompanyada per tot el que existeix al meu voltant, tot el que veig i percebo. És veritat que tots temem a la mort, però si fóssim immortals no viuríem la vida al màxim, sinó que no tindríem pressa, no correríem per agafar l’autobús ni portaríem un rellotge per mesurar el temps en hores i segons.

Durant el capítol hi ha hagut escenes impactant com la de la Coralina i en Millan per decidir si continuava treballant o no.  Qui s’imaginava que la cap d’estudis tenis un cor tan profund? També ha set impressionant quan la Tània ha explicat tot el que sent per en Marc, amb una passió i una sinceritat increïbles o, quan espontàniament, en Pol ha dit a la noia que estava de lio amb la mare de l’Ivan... llàstima que la Coralina ho ha sentit. Creieu que es xivarà? Però l’escena més commutadora, per mi, ha set la de la Berta i en Millán: ulls de tiramisú. Així és com ha batejat el professor a l’alumna per no oblidar-la amb facilitat. Que bonic! També hi ha hagut moments més divertits com quan en “Gery” li ha confessat a sa mare que ara en Nil, la Oxana i ell són un pac o quan els tres nois més entremaliats han deixat anar l’aranya peluda del laboratori per la classe i la Coralina l’ha aixafat, sense compassió, amb un llibre pesat.

En definitiva crec que si algun lector del blog, pel motiu que sigui, no ha pogut veure el capítol, li recomano moltíssim que ho faci perquè no el deixarà indiferent. 

Ja que crec que és un capítol que val molt la pena  de veure, a continuació us deixo el link!

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/merli/merli-descartes-capitol-22/video/5630506/

   

Capítol 8, temporada 2

Diria que el vuitè capítol de la segona temporada de Merlí, ha set el més mega, híper, ultra divertit i interessant que he vist fins ara. Aquest dilluns no vaig ni poder aclucar l’ull en tota la nit!!! Per això només ens fixarem amb els moments més impactants del capítol:

   1. El més bomba, per mi, va ser quan en Gerard passejava el gos al parc i es va trobar a l’Oxana amb el seu fill, per casualitat. Us ho podeu creure? Sí que ho tenia amgat la noieta, sí. Creieu que a partir d’ara la seva relació canviarà? Jo crec que a en Gerard no li fa cap gràcia ser padrastre als divuit anys. Aquí podrem comprovar si de veritat és amor el que sent per l’Oxana o només amistat.

   2. Per fiiiiiiiii. La Mònica sembla que ha entès d’una vegada que no és la pertinença ni la propietat de ningú. Penso que ja era hora que li plantés cara a en Joan però, si us dic la veritat, mai m’hauria imaginat que fos tan dura amb ell al moment de la ruptura. Tot i que, per altra banda, l’entenc i crec que jo hagués fet el mateix si m’hagués trobat en la seva situació.... Què en penseu? Creieu que ha set massa dura?

   3. Fruit dels dos temes anteriors, tinc la sensació que entre en Gerard i la Villamore passen moltes coses. Es nota molt que estan enamorats un de l’altre. Jo sempre havia preferit la parella Joan-Mònica a Gerard-Mònica, però ara em fa molta il·lusió un “checking”.

   4. Un altre “notición” és la relació entre en Pol i la mare de l’Ivan. Creieu que el que diu en Merlí és cert? En Pol només l’estima perquè la veu com la mare que mai va tenir? Espero que l’Ivan no se n’enteri, em sabria molt greu per ell! 

   5. Se’m remou l’estómac amb l’Oliver i els seus pares. Per sort ja ha tret una part del dolor que guardava a dins i la culpabilitat que sent respecte la mort del seu germà parlant amb en Merlí. Tot i així crec que els seus pares l’haurien de tenir més considerat perquè només el renyen. L’Oliver és sensible i també té sentiments! Pobret... si jo em trobés com ell també estaria feta pols i tindria un cacau mental descomunal.

  6. La Gina, com sempre, em transmet un sentiment de tristesa inevitable! Em dóna la sensació que no és feliç amb en Merlí. Si vol tenir un fill serà molt difícil per ella rebutjar-lo...

   7. En Millán cada vegada està pitjor i els alumnes se’n donen compte. La Berta només el vol ajudar i crec que li seria molt útil tenir un infiltrat dins l’alumnat que l’orientés quan no se’n recordés. Què en penseu? Que dur oi?

   8. Finalment, m’agradaria reflexionar sobre una escena que em va sobtar molt. Quan en Gerard i en Joan es van barallar al pati i van anar a parlar amb els seus respectius pares, aquests, els van anar a favor i van deixar pels terres a l’altre noi. Però quan en Joan i en Gerard van haver marxat i es van tornar a unir els pares de les dues famílies, tots ells, van donar la culpa al seu propi fill, donant poca importància a l’assumpte! Crec que moments com aquests n’està plena la vida. Els éssers humans som falsos per naturalesa i els pares, moltes vegades, fan veure que els problemes dels fills els hi interessen quan en realitat pensen que són tonteries de nens i que no val la pena amoïnar-s’hi. Què creieu vosaltres? Us heu trobat en una situació semblant algun cop?

  http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/merli/merli-freud-capitol-21/video/5627618/

Capítol 7, temporada 2

Si encara no heu vist ela capítol d'aquesta setmana, no us el perdeu: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/merli/merli-judith-butler-capitol-20/video/5626484/

I un dilluns més acompanyats de Merlí, una sèrie que cada dia em sorprèn més. El gran tema d’aquesta setmana ha set la transsexualitat i s’ha tractat de la millor manera possible: mitjançant un professor.

La Quima, és la substituta de l’Elisenda, la professora d’anglès. Quan va néixer tothom creia que era un nen pels criteris biològics, però a mesura que ha anat passant el temps s’ha donat compte de que se sent dona, és a dir, que la seva identitat de gènere no coincideix amb la identitat de sexe que li van atribuir quan va néixer. Per aquest motiu i perquè vol ser feliç, fa dos anys, va decidir canviar de sexe i convertir-se en una dona. Per ella no és fàcil treballar a l’institut Àngel Guimerà ja que tothom la mira i és el centre d’atenció, però el pitjor és que alguns membres del professorat no ho veuen correcte. Jo crec que si ella es veu com una dona cal deixar-la expressar-se com vulgui, sense prejudicis! Sort que en Merlí l’ajuda i amb la col·laboració dels alumnes de 2n de batxillerat (els quals es disfressen amb roba del sexe oposat i munten un partit de futbol) planten cara a la Coralina, la nova directora. És veritat que personalment crec que si jo fos transsexual (posant-me a la pell de la Quima) i preparessin tot aquest muntatge per fer-me costat, en comptes de sentir-me estimada, em sentiria ofesa, ja que sembla que se’n riguin. Però, com sempre dic, cal mirar les coses amb bons ulls i penso que els alumnes de 2n de batxillerat es mereixen un fort aplaudiment! Cal recordar el moment final del capítol quan en Marc i la Quima parlen del seu fill. Ella se sent molt malament però no s’atreveix a dir-li tot el que pensa. Jo crec que li hauria de dir perquè si jo fos el seu fill la perdonaria fijo, es nota que la Quima és molt bona persona.

Altres temes tractats durant el capítol:

-    -La Míriam i en Pol no volen acabar la seva relació!

-    -La Berta i en Pol es lien de nou.

-    -En Bruno no es veu reflectit amb les festes i                            manifestacions que fan els homes gais.

-    -La Calduch li diu a en Marc que no serveix pel teatre però ell no es rendeix, vol aconseguir el seu somni.

Respecte el tema anterior crec que en Marc té molt talent i no es pot rendir, ha de continuar lluitant pel que vol i el fa ser feliç, sense por del que pensin els altres, igual que la Quima. 

Capítol 6, temporada 2

Bones peripatètics! Avui tornem amb unes ganes brutals de comentar el capítol d’ahir al vespre. Si us he de dir la veritat (la qual tots hem après que no existeix) és que aquesta setmana  no m’han cridat tant l’atenció els fets succeïts durant el capítol... Però en comentaré alguns que sí que m’han sorprès i agradat:

  1. En Toni està decidit a deixar l’institut i començar una nova vida. Creieu que ho fa per la Gina i en Merlí?

   2. En Pol ha robat 100 euros del bar de la mare de l’Ivan! No pensava que fos capaç de fer una cosa així! Per sort la Míriam se n’ha adonat i el noi li ha promès que li tornarà TOT. Per altra banda, la mestressa del bar, no ha pogut aguantar més i la relació entre ella i en Pol s’ha tornat més íntima!

  3. El pare d’en Pol em cau fatal. Des que va morir la seva dona està molt malament i crec que ja era hora que el seu fill li digués tot el que en pensa de la seva actitud. A veure si milloren una mica les coses a casa dels Rubio.

   4. L’Eugeni li ha tornat a dir a la seva estimada el que sent per ella i la resposta d’aquesta ha set:

-          No puc deixar el meu marit.

Però tots sabem que NO PUC, no és el mateix que NO VULL. Què creieu que passarà?

  5. En Gerard presumeix massa dels diners que té, ja que fa sentir molt malament a persones i a amics seus que tenen els diners justos per arribar a final de mes. A més a més, no s’hauria de queixar de la seva mare, perquè el cuida massa, davant d’en Pol (que no té mare), davant de l’Oliver (que la seva mare només parla del germà difunt) i davant d’en Marc (la mare del qual es passa tot el dia dormint o treballant). L’actitud d’en Gerard és horrible, només pensa en ell!

   6. Sembla que la relació entre en Marc i la Tània comença a canviar, o no. No acabo d’entendre si en Marc la vol com una amiga o com algo més. Heu vist com li ha agafat la mà quan encara no s’havien adormit? Què creieu vosaltres?

  7. Qui diu la veritat: L’Elisenda o en Pau? Jo confio amb en Pau però em costa de creure que un professor digui a un alumne que és un desgraciat i que no arribarà a ser res a la vida, ja que això és com dir-li: rendeixa’t i no somiïs.

  8. M’empipa molt que en Merlí no li digui a la Gina que ha tingut una relació amb la mare de l’Ivan. Ella s’ha sincerat! Continuo creient que en Merlí no es mereix la Gina i que la Gina es mereix algú que la cuidi més (com en Toni).

  9. Per últim, hem vist com l’Oliver s’endinsa dins el despatx d’en Merlí i agafa el paperet on hi ha el seu número apuntat. Creieu que el trucarà? Jo crec que el pot ajudar molt!

Espero que us hagi agradat! Fins la setmana que ve adolescents.

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/merli/merli-montaigne-capitol-19/video/5625051/

Capítol 5, temporada 2

I, una setmana més, Merlí continua en la seva línia. Aquest dilluns m’han agradat molt les temàtiques del capítol i les reaccions dels personatges. El blog d’avui es basarà en fer una anàlisis dels personatges més rellevants de l’últim capítol. Esteu preparats?

POL: Com cada setmana, en Pol ha estat un dels personatges més importants del capítol. Ens ha fet passar moments de nervis i expectativa amb la mare de l’Ivan però, de moment, no ha passat res entre ells. M’ho sembla a mi, o cada dia és més madur? Deu ser per la influència de la Míriam?

TÀNIA I MARC: Quina llàstima la pobra Tània! És un dels meus personatges preferits i no aconsegueix el que vol: en Marc. Tot i que ella s’hi esforça, el noi sembla que no vol ser res més que el seu amic... La Tània és súper guapa i súper bona tia, com hem pogut comprovar amb la reacció que ha tingut al defensar la Berta davant la classe i plantar cara a la Coralina.

GERARD: En Gerard sembla que ha perdut l’interès per la Mònica i ara només té ulls per l’Oxana. Vosaltres creieu que és veritat o només ho fa veure? Jo crec que és impossible que s’hagi oblidat tan ràpid de la Villamore.

OXANA: L’oxana, com ja sabem, és una noia amb molt caràcter i poca sensibilitat cap a les persones. A la festa de ties va tenir un paper protagonista però us agrada com pensa i actua aquest personatge?

MÒNICA I JOAN: Aquesta setmana m’he desesperat... En Joan la controla tot el rato. Fins i tot li mira el mòbil d’amagat! Crec que si fos ella i volgués continuar amb en Joan li deixaria les coses ben clares perquè la seva relació no pot continuar així. Jo sempre he preferit en Joan abans que en Gerard però ara està paranoic! Ell creu que els altres són injustos amb ell (cosa que em passa molt sovint a mi) però penso que s’hauria de parar a pensar si ell està sent just amb la Mònica. Creieu que la seva relació tornarà a ser la que era?

BERTA I ORIOL: La Berta no s’atreveix a dir el que pensa a la Coralina i, de mentre, continua fent el que sempre li ha agradat: Fer-se notar entre els nois, com en el cas de l’Oriol. Creieu que la Berta és una noia fàcil?

MERLÍ: En Merlí ha patit un petit entrebanc a l’escola amb l’inspector Jordi Pujol però gràcies a en Toni n’ha pogut sortir ben parat! En Merlí cada dia em fa enfadar més quan veig que se’n va, tan tranquil, amb una altra dona que no és la Gina (com en el cas de la Míriam...). Les seves classes, d’altra banda, cada vegada em captiven més! Us imagineu fer les classes a un centre comercial?

GINA: Després de la nit romàntica que va passar amb en Toni sembla que no vol tenir res més amb ell que una simple relació d’amistat. Per l’altre cantó crec que es necessita sentir més protegida i estimada per en Merlí.

TONI: En Toni està bojament enamorat de la Gina i, tot i que en Merlí em cau molt bé, espero que aconsegueixi el que vol perquè ha de superar la mort de la seva dona de fa sis anys. Ja ha passat molt de temps i és un home massa bondadós i alegre com per no trobar l’amor mai més.

CORALINA: La Coralina continua sent el personatge que odio més i que em cau pitjor. Vull que pari de fer sentir malament a la Berta i a en Millán i que es cuidi més d’ella mateixa, que prou feina li fa! De què va avisar l’inspector sense comentar-ho al director? A ella sí que li cal una bona revisió!

MILLÁN I GLÒRIA: En Millán és súper bon professor i no és gaire feliç. No vol deixar de fer la seva professió la qual, segons ell, és l’única cosa que el fa sentir viu, per tenir Alzheimer... Espero que la Glòria li guardi el secret i l’ajudi.

MÍRIAM: La Míriam ja no ho pot aguantar més! Es mor per tenir en Pol entre els seus braços però sap que això està malament ja que a més de portar-se vint anys de diferència amb ell, és l’amic del seu fill. Cada dia s’inventa alguna cosa per fer marxar més d’hora en Pol del bar i, així, no haver de passar tant temps amb ell sols. Què creieu que passarà? De moment ha hagut de trucar en Merlí però no crec que aguantin gaire més... ni ella ni en Pol!

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/merli/merli-hiparquia-capitol-18/video/5623762/

4t CAPÍTOL DE LA 2a TEMPORADA

Bones peripatètics! Després del capítol d’aquesta setmana suposo que deveu estar alteradíssims! Feia dies que no veia un capítol tan bo i és per aquests capítols que Merlí és la millor sèrie que existeix.

El que més m’ha agradat ha set la diversitat de noves

relacions i parelles que s’han creat, desde en Gerard i l’Oxana, la qual no l’ha parat de buscar fins que l’ha aconseguit, passant pel director i la suposada “parella” d’en Merlí, fins a en Bruno i en Pol. Cal dir que entre la Gina i en Toni hi ha un “feeling” important, que costarà d’amagar, però el que hi ha entre en Pol i la Míriam és impressionant. Tot i que hi hagi hagut un moment íntim entre els dos amics, crec que el “malote” de l’institut, en aquests moments, només té ulls per la mestressa del bar, mentre que està clar que en Bruno no aconsegueix oblidar-se d’en Rubio tal i com vol fer-li creure. Què penseu que passarà?

Saltant de tema i passant al de les mentides... el capítol n’ha anat ple! La més forta ha set la que en Merlí ha dit a la seva mare, ja que amb la salut no s’hi juga. Però cal dir que la Carmina li ha fet pagar amb la mateixa moneda i, per mi, aquest ha set el fragment més sentimental i trist del capítol. Sort que tot era mentida! Però també n’hi ha hagut d’altres menys vistoses, com quan en Marc li ha escrit la redacció sobre la família al seu germà o quan en Merlí, al final del capítol, ha començat a explicar-li a l’Ivan, en primera persona, tot el que havien dit i mencionat els alumnes de la classe aquell dia.

Pel que fa a la Berta, tinc por que la Coralina l’acabi amargant. Espero que sigui forta i ho pugui suportar. A més, sembla que ha madurat i està més centrada i posada (escena Pol-Berta al pont). Ànims Berta!

Durant el capítol l’Ivan ha intentat que en Merlí es donés compte que són més que alumne-professor, i crec que ho ha aconseguit. Després de tot el que han passat junts, qui voldria que es barallessin?

Sembla que en Marc i el seu germà ho tenen mal parat perquè la seva mare els faci més cas... I cada dia em fan més pena! Espero que la mare s’adoni del important que són els seus fills per ella i que no sigui massa tard per recuperar el temps perdut. De mentre serà la Tània qui no perdrà ni un segon per aconseguir en Marc!

Espero que la pròxima setmana sigui igual d’interessant, ja tinc ganes de que arribi!

Ah!, em descuidava de comentar el que ha passat entre en Gerard i l’Oaxana... Això de liar-se al mateix sofà que la seva mare ha de ser una mica raro no? Què en penseu? Creieu que ja s’ha oblidat de la Villamore? Creieu que aquesta es ficarà gelosa?

Si voleu veure el capítol, aquí us deixo l'enllaç:  http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/merli/merli-kant-capitol-17/video/5622803/

Capítol 3, temporada 2

Hola adolescents! Avui m’agradaria començar el blog per la teulada ja que l’escena que més m’ha impressionat i deixat amb la boca oberta d’aquest tercer capítol de la segona temporada ha set la darrera, i a vosaltres segur que us ha passat ben bé el mateix. Pobre Oliver, està fart de la seva mare i ja no sap ni què vol... però l’Ivan li ha deixat les coses clares respecte la seva relació. En el moment en què l’Oliver li ha fet el petó m’he pensat que l’Ivan era bisexual però de seguida he vist que no. A més, no us dóna la sensació que a aquest li agrada la Berta? Perquè a mi sí! Però de moment potser són falses sospites... ja veurem com avança la seva amistat perquè de moment va fatal. A ella no li cau gens bé l’Ivan i no m’estranya... Quan la Coralina l’ha deixada en ridícul davant de tota la classe, tractant-la com una prostituta, ell se n’ha rigut, quina mala bava! Però el que més em molesta de tot és la manera en què la cap d’estudis tracta la Berta: la deixa en ridícul, li diu que no serveix pels estudis i que la seva actitud davant dels nois és inapropiada. Personalment crec que li té molta enveja i espero que pari d’atacar-la aviat.

Entrant dins els temes amorosos... el que més em captiva és
el d’en Joan i la Mònica.

Ell té molta por de perdre-la i li ha presentat els seus pares però jo diria que encara era massa d’hora i que ella sent coses per en Gerard (encara que faci veure que no). Mentrestant aquest està destrossat i obsessionat amb la Villamore. Què creieu que passarà? Quina parella us agrada més? Gerard-Mònica o Joan-Mònica? La meva preferida us la diré la setmana que ve!

Pel que fa la Tània crec que li hauria de mostrar els seus sentiments a en Marc perquè està completament enamorada d’ell i faria qualsevol cosa per agradar-li. És la millor i no crec que ell fos capaç de dir-li que no.

Respecte en Merlí i la mare d’en Gerard tinc moltes coses a dir però cap de bona. Penso que no fan gaire bona parella i que no s’estimen suficient. Ara han decidit tenir una relació oberta (o com diu en Merlí: amb la porta ajustada). Crec que no és la millor manera de compartir l’amor amb la persona de la teva vida i estar clar que en Merlí sent coses per la mare de l’Ivan i que el director li tira la canya a la Gina, la qual, per cert, ja ha conegut la seva sogra i està molt contenta.

Per acabar m’agradaria fer una pinzellada en el personatge d’en Pol i dir que ha començat a treballar les tardes i vespres al bar de la Míriam. Ell cobra molt poc però sembla que està satisfet i... us heu fixat com l’ha mirat la mare de l’Ivan quan s’ha canviat de brusa? Espero que no passi res entre ells! I vosaltres? 

No us perdeu el capítol!

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/merli/merli-els-estoics-capitol-16/video/5621237/ 

Capítol 2, temporada 2

Segons el que he sentit a l’institut sembla que el capítol d’aquesta setmana no ha agradat tant com el de la passada, però crec que el motiu d’aquesta opinió és que la gent s’espera que a mesura que vagin passant els dilluns la sèrie vagi millorat, i això és impossible! Merlí és una sèrie que tracta molts temes diferents: des de temes romàntics fins a temes escolars, passant per molts d’altres (filosòfics, d’amistat, de creativitat, d’autoestima, d’adolescència, de racisme...). El que us vull dir amb això és que aquesta setmana el capítol s’ha endinsat més en la vida del professorat que en la dels estudiants i, no per aquest motiu, la sèrie ha de ser millor o pitjor. Personalment penso que el capítol ha estat molt bé, l’he vist amb la meva germana petita i les dues hem rigut un pilot.

Avui començarem parlant de la Coralina, una de les protagonistes d’aquesta setmana. Com tots hem pogut comprovar la dona és una harpia en carn i ossos. Amb algunes escenes hem vist que el seu caràcter és arrogant, per exemple, quan li diu Rebeca a la pobra Berta deixant-la en ridícul davant de tota la classe o quan demana a en Millán que es canviï de roba perquè la seva manera de vestir no és adient per un professor, entre d’altres... Aquestes dues accions m’han fet sentir pena per la Berta i en Millán i un odi terriblement fort cap a la Coralina, però... heu vist la trucada que ha fet al seu fill? Quin problema deu tenir? Creieu que és culpa seva la mala relació que tenen? En Bruno, en canvi, es veu encantat amb la nova professora d’història i, crec, personalment, que el tema que li ha donat pel treball de recerca és molt interessant i encertat: “Franco és un zombi”.

Pel que fa la relació d’amor entre en Merlí i la Gina, cada vegada veig més clar que si fos ella ja l’hauria deixat. Què s’ha cregut aquest home? No li ha fet gens de cas en tot l’estiu i ara fa com si no hagués passat res!

En aquest capítol hem conegut una nova professora, l’Elisenda, una dona rossa i agradable, i hem pogut veure com la Coralina li  “robava” el despatx a en Merlí, cosa que a ell no li ha fet gens de gràcia. També sembla que l’Eugeni i en Merlí es comencen a entendre una mica millor a conseqüència de l’odi que tenen els dos cap a la nova cap d’estudis. Creieu que poden arribar a ser amics? 

Saltant de tema, no us sap molt greu la vida familiar d’en Marc? Pobre noi... Tot el dia ha d’anar darrere el seu germà perquè la seva mare no els fa cas! A més, heu vist la tristesa d’en Pau? Creieu que si la seva mare passés més estona amb ell estaria més content?

A continuació us deixo el link del capítol!

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/merli/merli-thomas-hobbes-capitol-15/video/5620147/