Diria que el vuitè capítol de la
segona temporada de Merlí, ha set el més mega, híper, ultra divertit i
interessant que he vist fins ara. Aquest dilluns no vaig ni poder aclucar l’ull
en tota la nit!!! Per això només ens fixarem amb els moments més impactants del
capítol:
1. El més
bomba, per mi, va ser quan en Gerard passejava el gos al parc i es va trobar a
l’Oxana amb el seu fill, per casualitat. Us ho podeu creure? Sí que ho tenia
amgat la noieta, sí. Creieu que a partir d’ara la seva relació canviarà? Jo
crec que a en Gerard no li fa cap gràcia ser padrastre als divuit anys. Aquí
podrem comprovar si de veritat és amor el que sent per l’Oxana o només amistat.
2. Per
fiiiiiiiii. La Mònica sembla que ha entès d’una vegada que no és la pertinença
ni la propietat de ningú. Penso que ja era hora que li plantés cara a en Joan
però, si us dic la veritat, mai m’hauria imaginat que fos tan dura amb ell al
moment de la ruptura. Tot i que, per altra banda, l’entenc i crec que jo hagués
fet el mateix si m’hagués trobat en la seva situació.... Què en penseu? Creieu
que ha set massa dura?
3. Fruit dels
dos temes anteriors, tinc la sensació que entre en Gerard i la Villamore passen
moltes coses. Es nota molt que estan enamorats un de l’altre. Jo sempre havia
preferit la parella Joan-Mònica a Gerard-Mònica, però ara em fa molta il·lusió
un “checking”.
4. Un altre
“notición” és la relació entre en Pol i la mare de l’Ivan. Creieu que el que
diu en Merlí és cert? En Pol només l’estima perquè la veu com la mare que mai
va tenir? Espero que l’Ivan no se n’enteri, em sabria molt greu per ell!
5. Se’m remou l’estómac amb l’Oliver i els seus
pares. Per sort ja ha tret una part del dolor que guardava a dins i la
culpabilitat que sent respecte la mort del seu germà parlant amb en Merlí. Tot
i així crec que els seus pares l’haurien de tenir més considerat perquè només
el renyen. L’Oliver és sensible i també té sentiments! Pobret... si jo em
trobés com ell també estaria feta pols i tindria un cacau mental descomunal.
6. La Gina,
com sempre, em transmet un sentiment de tristesa inevitable! Em dóna la
sensació que no és feliç amb en Merlí. Si vol tenir un fill serà molt difícil
per ella rebutjar-lo...
7. En Millán
cada vegada està pitjor i els alumnes se’n donen compte. La Berta només el vol
ajudar i crec que li seria molt útil tenir un infiltrat dins l’alumnat que
l’orientés quan no se’n recordés. Què en penseu? Que dur oi?
8. Finalment,
m’agradaria reflexionar sobre una escena que em va sobtar molt. Quan en Gerard
i en Joan es van barallar al pati i van anar a parlar amb els seus respectius
pares, aquests, els van anar a favor i van deixar pels terres a l’altre noi.
Però quan en Joan i en Gerard van haver marxat i es van tornar a unir els pares
de les dues famílies, tots ells, van donar la culpa al seu propi fill, donant
poca importància a l’assumpte! Crec que moments com aquests n’està plena la
vida. Els éssers humans som falsos per naturalesa i els pares, moltes vegades,
fan veure que els problemes dels fills els hi interessen quan en realitat
pensen que són tonteries de nens i que no val la pena amoïnar-s’hi. Què creieu
vosaltres? Us heu trobat en una situació semblant algun cop?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada