La mort dona sentit a la vida.
Les coses existeixen perquè les
veiem.
Si l’univers és limitat, també hi
ha d’haver altres límits.
Nosaltres vivim entre dos buits,
som com un entrepà. Abans del naixement no existíem i després de la mort
tampoc.
Què hi va haver abans del Big
Bang? Res. Què és el res? El res no existeix. Quan ens imaginem el res, estem
donant-li un significat, un motiu per existir...
Tots portem dintre un
microcosmos, que unim amb el dels altres per formar el macrocosmos.
Tots compartim i formem una
única veu, si algú xerra l’hem d’escolar
perquè és la nostra mateixa veu.
Les frases anteriors són
impressionants. Et fan pensar, raonar i donar un sentit a la vida. El capítol
d’aquesta setmana ha set diferent, però és l’únic que ha aconseguit fer-me
sentir important i acompanyada per tot el que existeix al meu voltant, tot el
que veig i percebo. És veritat que tots temem a la mort, però si fóssim
immortals no viuríem la vida al màxim, sinó que no tindríem pressa, no
correríem per agafar l’autobús ni portaríem un rellotge per mesurar el temps en
hores i segons.
Durant el capítol hi ha hagut
escenes impactant com la de la Coralina i en Millan per decidir si continuava
treballant o no. Qui s’imaginava que la
cap d’estudis tenis un cor tan profund? També ha set impressionant quan la
Tània ha explicat tot el que sent per en Marc, amb una passió i una sinceritat
increïbles o, quan espontàniament, en Pol ha dit a la noia que estava de lio
amb la mare de l’Ivan... llàstima que la Coralina ho ha sentit. Creieu que es
xivarà? Però l’escena més commutadora, per mi, ha set la de la Berta i en
Millán: ulls de tiramisú. Així és com ha batejat el professor a l’alumna per no
oblidar-la amb facilitat. Que bonic! També hi ha hagut moments més divertits
com quan en “Gery” li ha confessat a sa mare que ara en Nil, la Oxana i ell són
un pac o quan els tres nois més entremaliats han deixat anar l’aranya peluda
del laboratori per la classe i la Coralina l’ha aixafat, sense compassió, amb
un llibre pesat.
En definitiva crec que si algun
lector del blog, pel motiu que sigui, no ha pogut veure el capítol, li recomano
moltíssim que ho faci perquè no el deixarà indiferent.
Ja que crec que és un capítol que val molt la pena de veure, a continuació us deixo el link!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada