Bones peripatètics! Després del
capítol d’aquesta setmana suposo que deveu estar alteradíssims! Feia dies que
no veia un capítol tan bo i és per aquests capítols que Merlí és la millor
sèrie que existeix.
El que més m’ha agradat ha set la
diversitat de noves
relacions i parelles que s’han creat, desde en Gerard i
l’Oxana, la qual no l’ha parat de buscar fins que l’ha aconseguit, passant pel
director i la suposada “parella” d’en Merlí, fins a en Bruno i en Pol. Cal dir
que entre la Gina i en Toni hi ha un “feeling” important, que costarà d’amagar,
però el que hi ha entre en Pol i la Míriam és impressionant. Tot i que hi hagi
hagut un moment íntim entre els dos amics, crec que el “malote” de l’institut,
en aquests moments, només té ulls per la mestressa del bar, mentre que està
clar que en Bruno no aconsegueix oblidar-se d’en Rubio tal i com vol fer-li
creure. Què penseu que passarà?
Saltant de tema i passant al de les
mentides... el capítol n’ha anat ple! La més forta ha set la que en Merlí ha
dit a la seva mare, ja que amb la salut no s’hi juga. Però cal dir que la
Carmina li ha fet pagar amb la mateixa moneda i, per mi, aquest ha set el
fragment més sentimental i trist del capítol. Sort que tot era mentida! Però
també n’hi ha hagut d’altres menys vistoses, com quan en Marc li ha escrit la
redacció sobre la família al seu germà o quan en Merlí, al final del capítol,
ha començat a explicar-li a l’Ivan, en primera persona, tot el que havien dit i
mencionat els alumnes de la classe aquell dia.
Pel que fa a la Berta, tinc por que
la Coralina l’acabi amargant. Espero que sigui forta i ho pugui suportar. A
més, sembla que ha madurat i està més centrada i posada (escena Pol-Berta al
pont). Ànims Berta!
Durant el capítol l’Ivan ha
intentat que en Merlí es donés compte que són més que alumne-professor, i crec
que ho ha aconseguit. Després de tot el que han passat junts, qui voldria que
es barallessin?
Sembla que en Marc i el seu germà
ho tenen mal parat perquè la seva mare els faci més cas... I cada dia em fan
més pena! Espero que la mare s’adoni del important que són els seus fills per
ella i que no sigui massa tard per recuperar el temps perdut. De mentre serà la
Tània qui no perdrà ni un segon per aconseguir en Marc!
Espero que la pròxima setmana sigui
igual d’interessant, ja tinc ganes de que arribi!
Ah!, em descuidava de comentar el
que ha passat entre en Gerard i l’Oaxana... Això de liar-se al mateix sofà que
la seva mare ha de ser una mica raro no? Què en penseu? Creieu que ja s’ha
oblidat de la Villamore? Creieu que aquesta es ficarà gelosa?

