Penúltim capítol de la temporada!
Tot es complica encara més i res no troba el camí de sortida. En Bruno marxa
cap a Roma deixant els seus amics i una part de la família molt allunyada
d’ell. En Pol i la Tània es discuteixen sense parar. La Berta no fa gens de cas
al pobre Ivan. La Coralina se’n entera de que en Merlí va robar un examen de
l’Eugeni i es discuteix fortament amb el seu fill. En Joan està més frustrat
que mai, vol canviar però... ho està fent de la manera correcta? Crec que
hauria de ser més passiu i actuar amb més intel·ligència (capacitat que a ell
no n’hi falta pas gens).
D’altra banda, però, sí que és
veritat que hi va haver moments inoblidables i bonics. Per exemple quan en Pol,
just després d’acomiadar-se del seu millor amic, es posa a plorar i s’adona que
acaba de perdre un amor per ell impossible o
quan en Merlí convida a passar l’última tarda d’en Bruno a Barcelona al
Tibidabo per recordar vells moments i crear-ne de nous impossibles d’esborrar. Quan
l’Oliver parla amb els seus pares i s’abracen just al tram de carretera en el
qual el seu germà gran es va matar en un accident dos anys enrere; quan l’Ivan
perdona a la Míriam tot i el que li ha fet i li dona les gràcies per ser la
millor mare del món; quan la Mireia va a buscar a l’Eugeni el bar de country i,
per fi, li confessa l’amor que sent per ell...
Tots aquests, peripatètics, són
moments de la sèrie que sempre recordarem perquè són únics i no ens deixen
indiferents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada