diumenge, 12 de març del 2017

Capítol 6, temporada 2

Bones peripatètics! Avui tornem amb unes ganes brutals de comentar el capítol d’ahir al vespre. Si us he de dir la veritat (la qual tots hem après que no existeix) és que aquesta setmana  no m’han cridat tant l’atenció els fets succeïts durant el capítol... Però en comentaré alguns que sí que m’han sorprès i agradat:

  1. En Toni està decidit a deixar l’institut i començar una nova vida. Creieu que ho fa per la Gina i en Merlí?

   2. En Pol ha robat 100 euros del bar de la mare de l’Ivan! No pensava que fos capaç de fer una cosa així! Per sort la Míriam se n’ha adonat i el noi li ha promès que li tornarà TOT. Per altra banda, la mestressa del bar, no ha pogut aguantar més i la relació entre ella i en Pol s’ha tornat més íntima!

  3. El pare d’en Pol em cau fatal. Des que va morir la seva dona està molt malament i crec que ja era hora que el seu fill li digués tot el que en pensa de la seva actitud. A veure si milloren una mica les coses a casa dels Rubio.

   4. L’Eugeni li ha tornat a dir a la seva estimada el que sent per ella i la resposta d’aquesta ha set:
-          No puc deixar el meu marit.
Però tots sabem que NO PUC, no és el mateix que NO VULL. Què creieu que passarà?

  5. En Gerard presumeix massa dels diners que té, ja que fa sentir molt malament a persones i a amics seus que tenen els diners justos per arribar a final de mes. A més a més, no s’hauria de queixar de la seva mare, perquè el cuida massa, davant d’en Pol (que no té mare), davant de l’Oliver (que la seva mare només parla del germà difunt) i davant d’en Marc (la mare del qual es passa tot el dia dormint o treballant). L’actitud d’en Gerard és horrible, només pensa en ell!

   6. Sembla que la relació entre en Marc i la Tània comença a canviar, o no. No acabo d’entendre si en Marc la vol com una amiga o com algo més. Heu vist com li ha agafat la mà quan encara no s’havien adormit? Què creieu vosaltres?

  7. Qui diu la veritat: L’Elisenda o en Pau? Jo confio amb en Pau però em costa de creure que un professor digui a un alumne que és un desgraciat i que no arribarà a ser res a la vida, ja que això és com dir-li: rendeixa’t i no somiïs.

  8. M’empipa molt que en Merlí no li digui a la Gina que ha tingut una relació amb la mare de l’Ivan. Ella s’ha sincerat! Continuo creient que en Merlí no es mereix la Gina i que la Gina es mereix algú que la cuidi més (com en Toni).

  9. Per últim, hem vist com l’Oliver s’endinsa dins el despatx d’en Merlí i agafa el paperet on hi ha el seu número apuntat. Creieu que el trucarà? Jo crec que el pot ajudar molt!


Espero que us hagi agradat! Fins la setmana que ve adolescents.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada