El conte de la vaca

Merlí, el professor de filosofia de l'institut Àngel Guimerà, explica als seus alumnes peripatètics els avantatges de sortir de la zona de comfort, a través d'un conte sobre la vaca hindú. Què és la zona de comfort? Doncs bé, per aquells que no n'heu sentit a parlar mai, és un espai on la persona es troba segura, fora de tot perill. Però també és tan agradable que costa sortir-ne per por a fracassar i per temor a trobar-te davant problemes que et facin mal. Però qui no arrisca no obté res a canvi ni aconsegueix allò que més desitja, oi?

A continuació us deixo el conte explicat per en Merlí!!!

Oh Happy Day

Bones peripatètics. Avui toca un vídeo molt divertit i artístic. Suposo que la majoria de vosaltres sou seguidors de Oh Happy Day i si no és així, segur que n'heu sentit a parlar. Per això i perquè sóc una gran fan d'aquest programa, a continuació us deixo l'actuació dels actors de Merlí a l'escenari, davant del jurat i del públic. No són tan bons cantants com actors però qui digui que no ho fan bé necessita unes ulleres de cul de got!!!

Mannequin Challenge

Ara que ja s'ha acabat la 2a temporada de Merlí us proposo mirar el següent "mannquin challenge". Estic segura que és el més èpic que heu vist mai i que riureu fins que us faci mal la panxa. No hi ha cura pels peripatètics. Jajajajaja. Jo crec que l'escena més bona és la d'en Pol. A veure què en penseu vosaltres... esteu preparats???

Últim capítol... Esteu preparats peripatètics???

Bon dia peripatètics! Avui últim post del blog recordant l’últim capítol de la segona temporada de la sèrie més al·lucinant, entretinguda, realista, divertida, sentimental, esbojarrada i mil adjectius més (tots ells fantàstics) que ens servirien per descriure els moments que ens han fet viure els seus tretze capítols. En el fons, estic molt trista i pansida perquè fins d’aquí una quants dies, més ben dit, mesos, no podrem gaudir de Merlí, però al mateix temps em reconforta pensar que, com ha dit Carlos Ceuevas en el seu perfil de Instagram, en Pol a la sèrie, segurament hi haurà una tercera temporada. Si acaba sent així, espero que en Bruno torni a incorporar-se al dia a dia dels personatges perquè sense ell no és el mateix, es troba moltíssim a faltar !!!

Bé, sobre el darrer capítol, cal remarcar un pilot de coses noves i impressionants. Esteu preparats?

  1. LA MORT DE LA CORALINA!! Mai m’hauria imaginat que el guionista, acabés matant la Coralina amb un tràgic i ridícul accident com aquest. En el moment que li va caure la cisterna del vàter al cap i li va partir, no vaig saber si plorar o alegrar-me de la seva mort ja que en els darrers minuts de la seva vida es va poder comprovar que de bon fons no en tenia gens...

     2.     LA FAMÍLIA D’EN MARC. Ai mare, quan en Marc se n’assabenti! Els seus pares tornen a estar junts i ell és l’únic que no ho sap! Com creieu que s’ho prendrà a la tercera temporada?

    3.     EL GERMÀ D’EN MARC. Aquest noiet és molt mal educat i això li porta molts problemes, però és l’únic que s’ha atrevit a dir-li a la Coralina el que pensa tothom d’ella (res de bo).

     4.     EN JOAN I L’OXANA. Quina aventura, no, l’últim dia (nit) de curs? En Joan s’ha tornat un “fumeta”, un “fiestero” i beu més que ningú. Que algú l’ajudi siusplau!

     5.     LA BERTA I L’IVAN: Pobre Ivan... de veritat calia que sentís tot el que va dir d’ell la Berta als lavabos de ties? I, la Berta, vaia aprofitada. Si es pensa que tindrà sempre l’Ivan enganxat al seu cul, va molt equivocada!

     6.     LA MÒNICA I EN GERARD: Quina tensió entre aquest parell. Jo volia que passés algo entre els dos, però no ha pogut ser... a veure la pròxima temporada.

     7.     EN POL: En Pol ha perdut el treball i el seu germà també. Però per no preocupar el seu pare es tanquen la boca l’un a l’altre i intenten buscar feina el més ràpid possible.

    8.     EN POL I LA TÀNIA:  Entre ells, les coses s’arreglen. En el fons s’estimen i troben a faltar a en Bruno... penso que farien una parella molt divertida i maca.

   9.     MERLÍ: La veritat és que durant l’últim capítol en Merlí no té un paper gaire important. Només quan dóna la idea de muntar una “party” a l’institut de nit i al final, quan es veu sol, sense persones amb qui celebrar el Nadal i estimar.

      

     http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/merli/merli-boeci-capitol-26/video/5636420/

  

Capítol 12, ja s'acosta el final!!!

Penúltim capítol de la temporada! Tot es complica encara més i res no troba el camí de sortida. En Bruno marxa cap a Roma deixant els seus amics i una part de la família molt allunyada d’ell. En Pol i la Tània es discuteixen sense parar. La Berta no fa gens de cas al pobre Ivan. La Coralina se’n entera de que en Merlí va robar un examen de l’Eugeni i es discuteix fortament amb el seu fill. En Joan està més frustrat que mai, vol canviar però... ho està fent de la manera correcta? Crec que hauria de ser més passiu i actuar amb més intel·ligència (capacitat que a ell no n’hi falta pas gens).

D’altra banda, però, sí que és veritat que hi va haver moments inoblidables i bonics. Per exemple quan en Pol, just després d’acomiadar-se del seu millor amic, es posa a plorar i s’adona que acaba de perdre un amor per ell impossible o  quan en Merlí convida a passar l’última tarda d’en Bruno a Barcelona al Tibidabo per recordar vells moments i crear-ne de nous impossibles d’esborrar. Quan l’Oliver parla amb els seus pares i s’abracen just al tram de carretera en el qual el seu germà gran es va matar en un accident dos anys enrere; quan l’Ivan perdona a la Míriam tot i el que li ha fet i li dona les gràcies per ser la millor mare del món; quan la Mireia va a buscar a l’Eugeni el bar de country i, per fi, li confessa l’amor que sent per ell...

Tots aquests, peripatètics, són moments de la sèrie que sempre recordarem perquè són únics i no ens deixen indiferents.

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/merli/merli-el-taoisme-capitol-25/video/5634590/

10è i 11è capítols

Hola peripatètics!  Avui, comentarem els capítols deu i onze de la segona temporada de Merlí, els quals, segons el meu punt de vista, han set fantàstics i molt forts sentimentalment. D’una banda tenim la reacció de l’Ivan al saber que la  seva mare i el noi que li havia fet bullying, durant tota la secundària, estaven tenint una gran aventura romàntica d’amagat seu i, per altra banda, trobem la decisió d’en Pol de marxar a viure a Roma per passar més temps amb el seu nòvio, en Nikola. Per no deixar-nos cap detall, he pensat que serà millor explicar les escenes més impactant i adrenalíniques  per apartats. Esteu preparats?

     1.     Flipant la reacció de l’Ivan en descobrir que la seva mare i en Pol estaven junts (tot i que la meva reacció segur que hagués set bastant més destructiva...). Em sap molt greu el que ha passat, però sobretot de la manera que se n’ha enterat. Per sort, els dos enamorats ja no es tornaran a veure més i, de mica en mica, seran perdonats per l’Ivan. De fet, a en Pol ja l’ha perdonat amb una sola condició: que no es torni a liar amb la Berta! Que fort no? Us imaginàveu que l’Ivan estigués enamorat de la noia que li fa més ràbia?

     2.     A conseqüència de la discussió entre l’Ivan i en Pol, el darrer s’ha hagut de buscar la vida per continuar fent classes de repàs d’anglès i, així, aconseguir aprovar l’assignatura. La Tània, com a bona amiga que sempre és, ha acceptat la seva oferta, però ell, amb la seva fredor l’ha fet sentir molt malament retraient-li que és verge!

    3.     Pel que fa la relació entre en Joan i la Mònica, cada dia va a pitjor. Es barallen contínuament i sembla que per fi en Joan, el noi estudiós i tradicional, s’ha adonat que ha fracassat en l’amor per culpa de fer el que li deien els seus pares. Pobret!

     4.     Mentrestant , en Gerard i l’Oxana s’han adonat que no són compatibles. Ell mai s’ha interessat per la seva adopció ni pel Nil. Penso que aquest noi és molt poc madur i que li falta molta empatia. L’Oxana m’ha sorprès, és molt més bona tia del que em pensava.

     5.     La Coralina ha aconseguit separar a en Merlí del seu fill i, així, fer-li mal. Com que ella té molts problemes amb el seu fill, ho fa pagar als altres. És super egoista i mala persona! Siusplau, que algú li pari els peus! Per sort, quan en Merlí i en Bruno es fiquen malalts es diuen un a l’altre que s’estimen i que són molt importants en les seves vides.

     6.     En Bruno no vol dir a en Pol que marxa a viure a Roma i li demana si el trobaria a faltar. Està més que clar que l’aigua que continua bojament enamorat d’ell!

     7.     Finalment, cal remarcar molt la relació que té en Marc amb la seva família. Per fi ha fet que la seva mare es doni compte de que el seu germà i ell la necessiten més i que per ells és molt més important el temps passat al costat de la seva mare que els diners.

   

  A continuació us deixo els links dels dos capítols... us els perdreu peripatètics???

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/merli/merli-engels-capitol-23/video/5631167/

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/merli/merli-zizek-capitol-24/video/5632204/

Capítol 9, temporada 2

La mort dona sentit a la vida.

Les coses existeixen perquè les veiem.

Si l’univers és limitat, també hi ha d’haver altres límits.

Nosaltres vivim entre dos buits, som com un entrepà. Abans del naixement no existíem i després de la mort tampoc.

Què hi va haver abans del Big Bang? Res. Què és el res? El res no existeix. Quan ens imaginem el res, estem donant-li un significat, un motiu per existir...

Tots portem dintre un microcosmos, que unim amb el dels altres per formar el macrocosmos.

Tots compartim i formem una única  veu, si algú xerra l’hem d’escolar perquè és la nostra mateixa veu.

Les frases anteriors són impressionants. Et fan pensar, raonar i donar un sentit a la vida. El capítol d’aquesta setmana ha set diferent, però és l’únic que ha aconseguit fer-me sentir important i acompanyada per tot el que existeix al meu voltant, tot el que veig i percebo. És veritat que tots temem a la mort, però si fóssim immortals no viuríem la vida al màxim, sinó que no tindríem pressa, no correríem per agafar l’autobús ni portaríem un rellotge per mesurar el temps en hores i segons.

Durant el capítol hi ha hagut escenes impactant com la de la Coralina i en Millan per decidir si continuava treballant o no.  Qui s’imaginava que la cap d’estudis tenis un cor tan profund? També ha set impressionant quan la Tània ha explicat tot el que sent per en Marc, amb una passió i una sinceritat increïbles o, quan espontàniament, en Pol ha dit a la noia que estava de lio amb la mare de l’Ivan... llàstima que la Coralina ho ha sentit. Creieu que es xivarà? Però l’escena més commutadora, per mi, ha set la de la Berta i en Millán: ulls de tiramisú. Així és com ha batejat el professor a l’alumna per no oblidar-la amb facilitat. Que bonic! També hi ha hagut moments més divertits com quan en “Gery” li ha confessat a sa mare que ara en Nil, la Oxana i ell són un pac o quan els tres nois més entremaliats han deixat anar l’aranya peluda del laboratori per la classe i la Coralina l’ha aixafat, sense compassió, amb un llibre pesat.

En definitiva crec que si algun lector del blog, pel motiu que sigui, no ha pogut veure el capítol, li recomano moltíssim que ho faci perquè no el deixarà indiferent. 

Ja que crec que és un capítol que val molt la pena  de veure, a continuació us deixo el link!

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/merli/merli-descartes-capitol-22/video/5630506/